El Molón

Oppidum sobre un turó ocupat entre els segles VII i I abans de la nostra era, i que va tindre la seua màxima esplendor al segle IV, moment en què va adquirir l’aspecte monumental que el caracteritza. Destaca el complex sistema defensiu que protegeix la part oriental del recinte, del qual es conserven diversos panys de muralla, restes d’una torrassa, la porta principal i diversos antemurals, i també un fossat tallat en la roca. Es conserven així mateix algunes estances obertes a un espai central on hi ha una gran cisterna. El conjunt ens ofereix hui una clara imatge del que seria un oppidum, un poblat fortificat de l’època.
Savines i ginebres, junt amb diverses espècies vegetals rupícoles, constitueixen la vegetació d’aquesta mola situada a més de 1.100 m d’altitud.
Al jaciment hi ha també restes d’època islàmica dels segles VIII al X, període del qual destaquen les restes d’una mesquita i un albacar, un recinte delimitat per un mur perimetral construït en pedra seca destinat a guardar el bestiar.
Back to top